divendres, 20 de gener del 2012

La gymcana de Seriocla...Gymacariocla!

El treball que mostre a continuació, va estretament lligat a la tasca que vam presentar amb anterioritat, en la qual feiem que els infants seriessin, ordenessin i classifiquessin de contextualitzadament dintre d'un conte que nosaltres mateixes vam inventar. en aquesta activitat pretenem donar continuitat al projecte dels animals que vam iniciar amb Seriocla. D'aquesta manera hem proposat la realització de disfresses dels personatges que més els agradessin per realitzar una gymcana orientada en el bosc de Seriocla, la qual hem anomenat Gymcariocla. En aquesta ens hem proposat com objectius que els infants realitzen tota una sèrie d'activitats en les quals aprenguin geometria, les diferents magnituds i la mesura d'aquestes amb eines no convencionals.

El procés i l'activitat en si esta reflexada en el vídeo que podreu veure a continuació:



Cal destacar que encara que som conscients de les possibles millores que es podrien haver realitzat. No obstant, amb els recursos temporals disponibles, vam fer aquesta activitat amb gran il·lusió, ja que les matemàtiques també poden ser una assignatura que els nens gaudeixin amb el seu aprenentatge, però és responsabilitat dels mestres cercar la forma en  que els infants aprenguin mentre juguen, sense gairebé ni adonar-se'n.

dimecres, 4 de gener del 2012

La petita Papallona

Aquesta entrada la faig amb la finalitat de compartir amb els lectors una petita historieta que pertany al llibre de Vicenç Arnaiz, “Día a día: el oficio de crecer” la qual haig de confessar que m’ha commogut. La lectura és la següent:

“Cuentan que una persona miedosa observaba como nacía una mariposa. Pasó un buen rato observando con sorpresa como la mariposa intentaba salir por el pequeño agujero que ella misma había abierto. Hacía intentos que a él le parecían que quizá no llegarían a buen puerto, hasta que llegó al convencimiento de que quedaría encajada, a medio salir, y, por tanto, moriría.
Desconfiando, así, de la capacidad de la mariposa para salir airosa de aquella situación, esta buena persona decidió hacer un corte que acabase de abrir el pequeño agujero hecho con constancia por la mariposa.
¡ Ahora sí salió fácilmente!
Una vez fuera, la observó: tenía las alas muy arrugadas y aferradas al cuerpo. Esperó ansiosamente a que ella batiera sus alas y se pusiera a volar. Fue inútil; la mariposa no echó a volar. Finalmente se arrastró por tierra, acosada por las hormigas. Aquella buena persona no entendió que, a pesar de que él había evitado lo que suponía que para la mariposa era sufrimiento, ni siquiera así había sobrevivido.

Lo que él, con su intromisión, había impedido es que, con el esfuerzo, los fluidos internos del cuerpo de aquel animalito se esparcieran por todo su cuerpo hasta fortalecer las alas y, por tanto, el esfuerzo la capacitase para volar.”
Aquesta breu història m’ha fet reflexionar profundament sobre tota una sèrie de comportaments que sovint solem presentar els adults. Aquestes actituds consisteixen bàsicament en avançar-se a les accions dels infants, restant-los el valuós temps, de: descobrir, reflexionar, decidir, experimentar, errar, fer hipòtesis, concloure, frustrar-se, mantenir-se en la tasca tenaçment, meravellar-se, riure....

Cal destacar que els adults sovint ens pensem que amb els nostres comportaments atabalats, impacients i dictadors estem ajudant-los i estem estalviant-los “esforços innecessaris”, doncs nosaltres ja sabem la resposta. Però el que realment estem fent és arravatar-li a l’infant oportunitats d’aprenentatge per descoberta, cohibint així la seva maduració cognitiva, motora i fins i tot emocional ja que amb aquest tipus d’actitud mostrem als infants una imatge d’ells mateixos d’incapaços d’aconseguir fites i realitzar tasques de manera autònoma per si mateixos. Així doncs resulta de vital importància el respecte dels adults cap als temps, els diferents ritmes dels infants i les diferents formes de construir les seves estructures mentals, ja que sinó ho fem així, podem “matar la criatura”.



dissabte, 31 de desembre del 2011

Les matemàtiques al currículum d'educació infantil i primer cicle de primària

En aquesta entrada m’agradaria mostrar el primer treball que hem realitzat per aquesta assignatura. Aquest treball consistia en llegir, investigar i analitzar l’àmbit de les matemàtiques en el currículum d’educació infantil i primer cicle de primària. A més a més, he realitzat una comparació dels continguts objecte d’aprenentatge de les diferents etapes, veient així l’augment de les exigències en aquesta matèria.

M’agradaria destacar la utilitat que aquesta tasca ha tingut per mi i per la meva formació com a futura docent. Realment havíem fet un gran nombre de treballs analitzant les tres àrees ne les quals es divideix el currículum d’educació infantil entre d’altres detalls, però un treball tan precís en el qual haguem tingut que indagar amb tanta profunditat, la veritat és que mai l’havia realitzat.

Així doncs, gràcies a les explicacions que ens han fet a l’àrea i la indagació i conscienciació de quin tipus de continguts pertanyen a les matemàtiques he après molt i he pogut elaborar un criteri personal sobre l’estil que segueixen els documents oficials, la coordinació existent entre aquests (grans salts de matèria en uns apartats, mentre que els altres gairebé no incrementen gairebé en la seva dificultat) l’organització dels continguts dintre d’aquests, entre d’altres aspectes. Desitjo que pugui resultar d’utilitat a algun possible lector i fins i tot ajudar a comprendre i identificar els continguts del pensament matemàtic, ja que sobretot as l’àrea d’educació infantil no estan descrits de manera tan explícita. El treball és el següent:

Currículum matemàtic a infantil i primer cicle de primària 22021



Experiència prèvia amb les matemàtiques

Aquesta és la meva primera entrada del bloc que he creat per l’assignatura de matemàtiques. Per tal de presentar-me un poc en referència a aquesta àrea us contaré la meva historia en referència a les matemàtiques. Cal destacar que les matemàtiques mai ha estat la meva assignatura preferida, com per la majoria d’alumnes, encara que durant els primers cicles d’escolarització tampoc van suposar-me problemàtiques.

Personalment, opino que aquesta aversió generalitzada cap a les qüestions matemàtiques esta produïda pels mètodes tradicionals emprats en l’ensenyança basats en l’explicació teòrica i tècnica d’un temari aïllat, descontextualitzat i sense cap tipus de sentit ni aparent utilitat (ja que ni ens explicaven realment quina utilitat tenien ni que eren), fet allunyat de la realitat, ja que com sabem, les matemàtiques sorgeixen com a necessitat de la humanitat per resoldre problemes. Així doncs, una vegada finalitzada aquesta explicació teòrica en la qual t’explicaven com fer el logaritme, ens disposàvem a realitzar una tira d’exercicis (individualment i sense poder debatia amb el company, doncs això era motiu de càstig sense esplai) en els quals de manera mecànica i repetitiva havíem de realitzar el logaritme sense permetre’ns qüestionar-nos en cap moment que estàvem fent.

Aquest tipus de metodologia no ens permetia explorar, manipular, crear hipòtesis, comprovar-les... ben al contrari, d’aquesta manera quan vaig arribar a les etapes més superiors de l’ensenyança, exactament al Batxillerat, matemàtiques ha estat l’unica matèria que m’ha donat alguns que altres mal de caps, ja que el meu pensament matemàtic no s’ha format de la manera més idònia, podríem dir.

Si haig de ser sincera, dels pocs records que encara conservo sobre el meu aprenentatge en aquesta àrea son quan anava a educació infantil, ens dedicavem a enganxar ferratines de formes geomètriques una rere l’altre durant fulls i fulls, sense manipular en cap moment ni experimetar. Pel que fa als cicles de primària, recordo les dificultats que van sorgir-me per aprendre’m de manera mecànica les taules de multiplicar, doncs era un requisit indispensable i la mestra et treia a la pissarra i t’anava demanant tota una sèrie de multiplicacions les quals haviem de respondre abans de que passessin dos segons, provocant així un gran estrés dintre en el grup-aula.

Cap a finals de la primària i l’E.S.O, recordo que tenia assumit les passes que tenia que realitzar i tenia pocs problemes, feia totes les activitats de manera mecànica, ràpida i tenia grans notes, encara que realment no comprengués el que estava fent. Finalment, l’últim record que conservo de les matemàtiques a la meva vida acadèmica són les dificultats que van sorgir al Batxillerat, on la majoria estàvem resignats a deixar les matemàtiques com a matèria en la qual si aprovàvem ho faríem amb força menys nota, doncs el nivell d’abstracció resultava força elevat i resultava molt difícil suplir tants anys de superficialitat d’aprenentatges.

En aquesta assignatura encara no se el que m’espera, he de confessar que li tinc un poc de temor, espero que m’ajudi a modificar els meva reticència a les matemàtiques i que m’orienti per saber com he d’ensenyar-les de manera lúdica i significativa, per tal que els infants que en un futur seran els meus discents puguin aprendre i comprendre aquesta matèria tan complexa, necessària per a la vida i per al propi creixement personal.


Bibliografia imatge: http://www.flickr.com/photos/bulthuisp/111117477/sizes/m/in/photostream/

dijous, 8 de desembre del 2011

Classificar, seriar i ordenar lúdicament

En el treball que trobareu a continuació, hem tractat d'enfocar les activitats dintre d'un conte, per tal que totes aquestes seriacions, prdenacions i classificacions tinguessin una finalitat en si mateixes per l'infant a banda d'assolir més aprenentatges, ja que creiem que una bona manera de fomentar la motivació i l'interès de l'infant és a través de l'activitat globalitzada i les tasques de tipus interdisciplinàries. Personalment crec que la millor manera que tenen els infantstan tendres edats, d'aprendre és a través de jocs, contes cançonetes... de manera ue dia a dia aprenguin sense ni tan sols adonar-se'n



Making off






Treball Seriocla



TOMAS FALSAS!












View more presentations or Upload your own.

Com a reflexió d'aquest m'agradaria destacar que ens sentim força satisfetes, ja que sentim que hem realitzat la passa endavant de plantejar tota una sèrie de continguts de manera teòrica i com activitats aillades a ser capaç de poder estructurar totes en un ambient que nosaltres creiem contextualitzat. Aquest projecte va començar essent una petita idea d'activitat en les nostres ments i arrel de la nostra il·lusió, debat i diàleg va sorgir aquest. Personament penso que just acabem de començar en aquest món i encara ens queda molt per aprendre, però personalment, estic disposada a intentar-ho.