Experiència prèvia amb les matemàtiques

Aquesta és la meva primera entrada del bloc que he creat per l’assignatura de matemàtiques. Per tal de presentar-me un poc en referència a aquesta àrea us contaré la meva historia en referència a les matemàtiques. Cal destacar que les matemàtiques mai ha estat la meva assignatura preferida, com per la majoria d’alumnes, encara que durant els primers cicles d’escolarització tampoc van suposar-me problemàtiques.

Personalment, opino que aquesta aversió generalitzada cap a les qüestions matemàtiques esta produïda pels mètodes tradicionals emprats en l’ensenyança basats en l’explicació teòrica i tècnica d’un temari aïllat, descontextualitzat i sense cap tipus de sentit ni aparent utilitat (ja que ni ens explicaven realment quina utilitat tenien ni que eren), fet allunyat de la realitat, ja que com sabem, les matemàtiques sorgeixen com a necessitat de la humanitat per resoldre problemes. Així doncs, una vegada finalitzada aquesta explicació teòrica en la qual t’explicaven com fer el logaritme, ens disposàvem a realitzar una tira d’exercicis (individualment i sense poder debatia amb el company, doncs això era motiu de càstig sense esplai) en els quals de manera mecànica i repetitiva havíem de realitzar el logaritme sense permetre’ns qüestionar-nos en cap moment que estàvem fent.

Aquest tipus de metodologia no ens permetia explorar, manipular, crear hipòtesis, comprovar-les... ben al contrari, d’aquesta manera quan vaig arribar a les etapes més superiors de l’ensenyança, exactament al Batxillerat, matemàtiques ha estat l’unica matèria que m’ha donat alguns que altres mal de caps, ja que el meu pensament matemàtic no s’ha format de la manera més idònia, podríem dir.

Si haig de ser sincera, dels pocs records que encara conservo sobre el meu aprenentatge en aquesta àrea son quan anava a educació infantil, ens dedicavem a enganxar ferratines de formes geomètriques una rere l’altre durant fulls i fulls, sense manipular en cap moment ni experimetar. Pel que fa als cicles de primària, recordo les dificultats que van sorgir-me per aprendre’m de manera mecànica les taules de multiplicar, doncs era un requisit indispensable i la mestra et treia a la pissarra i t’anava demanant tota una sèrie de multiplicacions les quals haviem de respondre abans de que passessin dos segons, provocant així un gran estrés dintre en el grup-aula.

Cap a finals de la primària i l’E.S.O, recordo que tenia assumit les passes que tenia que realitzar i tenia pocs problemes, feia totes les activitats de manera mecànica, ràpida i tenia grans notes, encara que realment no comprengués el que estava fent. Finalment, l’últim record que conservo de les matemàtiques a la meva vida acadèmica són les dificultats que van sorgir al Batxillerat, on la majoria estàvem resignats a deixar les matemàtiques com a matèria en la qual si aprovàvem ho faríem amb força menys nota, doncs el nivell d’abstracció resultava força elevat i resultava molt difícil suplir tants anys de superficialitat d’aprenentatges.

En aquesta assignatura encara no se el que m’espera, he de confessar que li tinc un poc de temor, espero que m’ajudi a modificar els meva reticència a les matemàtiques i que m’orienti per saber com he d’ensenyar-les de manera lúdica i significativa, per tal que els infants que en un futur seran els meus discents puguin aprendre i comprendre aquesta matèria tan complexa, necessària per a la vida i per al propi creixement personal.

Bibliografia imatge: http://www.flickr.com/photos/bulthuisp/111117477/sizes/m/in/photostream/