dimecres, 4 de gener del 2012

La petita Papallona

Aquesta entrada la faig amb la finalitat de compartir amb els lectors una petita historieta que pertany al llibre de Vicenç Arnaiz, “Día a día: el oficio de crecer” la qual haig de confessar que m’ha commogut. La lectura és la següent:

“Cuentan que una persona miedosa observaba como nacía una mariposa. Pasó un buen rato observando con sorpresa como la mariposa intentaba salir por el pequeño agujero que ella misma había abierto. Hacía intentos que a él le parecían que quizá no llegarían a buen puerto, hasta que llegó al convencimiento de que quedaría encajada, a medio salir, y, por tanto, moriría.
Desconfiando, así, de la capacidad de la mariposa para salir airosa de aquella situación, esta buena persona decidió hacer un corte que acabase de abrir el pequeño agujero hecho con constancia por la mariposa.
¡ Ahora sí salió fácilmente!
Una vez fuera, la observó: tenía las alas muy arrugadas y aferradas al cuerpo. Esperó ansiosamente a que ella batiera sus alas y se pusiera a volar. Fue inútil; la mariposa no echó a volar. Finalmente se arrastró por tierra, acosada por las hormigas. Aquella buena persona no entendió que, a pesar de que él había evitado lo que suponía que para la mariposa era sufrimiento, ni siquiera así había sobrevivido.

Lo que él, con su intromisión, había impedido es que, con el esfuerzo, los fluidos internos del cuerpo de aquel animalito se esparcieran por todo su cuerpo hasta fortalecer las alas y, por tanto, el esfuerzo la capacitase para volar.”
Aquesta breu història m’ha fet reflexionar profundament sobre tota una sèrie de comportaments que sovint solem presentar els adults. Aquestes actituds consisteixen bàsicament en avançar-se a les accions dels infants, restant-los el valuós temps, de: descobrir, reflexionar, decidir, experimentar, errar, fer hipòtesis, concloure, frustrar-se, mantenir-se en la tasca tenaçment, meravellar-se, riure....

Cal destacar que els adults sovint ens pensem que amb els nostres comportaments atabalats, impacients i dictadors estem ajudant-los i estem estalviant-los “esforços innecessaris”, doncs nosaltres ja sabem la resposta. Però el que realment estem fent és arravatar-li a l’infant oportunitats d’aprenentatge per descoberta, cohibint així la seva maduració cognitiva, motora i fins i tot emocional ja que amb aquest tipus d’actitud mostrem als infants una imatge d’ells mateixos d’incapaços d’aconseguir fites i realitzar tasques de manera autònoma per si mateixos. Així doncs resulta de vital importància el respecte dels adults cap als temps, els diferents ritmes dels infants i les diferents formes de construir les seves estructures mentals, ja que sinó ho fem així, podem “matar la criatura”.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada